​

Després d'haver treballat diversos anys en una fàbrica de pasta a Calaf (Barcelona) i adquirir una gran quantitat d'experiència, Ignaci Garriga Gasso va decidir el 1940  llogar i començar en una fàbrica de pasta tancada a la plaça Major de Ponts (Lleida) ja que en aquesta localitat i no a Calaf hi havia una bona i abundant aigua per utilitzar-la per pastar la pasta.

Van ser anys durs, després de la Guerra Civil i on es va unir l'esforç per arrencar una vella fàbrica tancada, modernitzant-la, formant als treballadors, cercant farina pràcticament inexistent i arrencant motors amb una electricitat inexistent, en qüestió, estava fent meravelles.

Van passar els anys i en el 1952 es va construir una nova fàbrica a la carretera de la Seu nº 31, també a Ponts, on amb noves màquines van arribar a fer millors productes i augmentant la producció. Amb el seu fill (segona generació) es portar a terme la modernització necessària, ja que després d'haver après a Itàlia com arribar a fer pasta sense danyar-la en l'assecat i poder donar el color natural de la sèmola amb amassament i cristal·lització amb més de 90 atmosferes de pressió i una dessecació a temperatura molt alta. Fem embalatges de 250 gr., 500 gr., 1 kg., 5 kg. Tot automàticament i amb més de 25 tipus i diferents volums amb tot el que implica. Es multiplicaren els problemes en dècades en què la majoria dels fabricants de pasta de Catalunya i Espanya es van veure obligats a tancar a causa de la gran competència. Actualment, la tercera generació amb el fill petit, som l'única fàbrica que queda a Lleida, i de les poques a Espanya.

Ens va passar el contrari d'Itàlia, on el govern dedica durant molts anys a ajudar els fabricants de pasta, al contrari d'aquí. Des de 1940, no tenim cap ajuda.

La constant qualitat a  bon preu ha sigut durant anys, s'ha traduït amb la confiança dels clients a la nostra marca i als que agraïm intensament.